Les últimes notícies que arriben d'Austràlia són prou preocupants pel món dels videojocs i si ens hi posem pel món en general.
Es veu que les cadenes de venda K-Mart i Target ubicades a Austràlia han decidit retirar de les seves botigues de forma immediata l'última remasterització de GTA V.
La saga de GTA sempre ha estat al punt de mira de les protestes contra la violència en els videojocs. Resulta que és un joc que quan va aparèixer per primera vegada el que més es destacava d'ell era la seva llibertat que oferia. De vegades la "llibertat" s'interpreta malament.
Sí, GTA V és un joc amb violència, que NO violent. No discutirem però, que Call of Duty sí que es violent. Tracta de simular tàctiques militars i matar, matar i matar i com més millor. Doncs no veig molta gent protestant ans el contrari. Que consti que aquí no estem en contra de Call of Duty ni de GTA ni, de fet, en contra de cap expressió cultural. Jugar a Call of Duty no vol dir ser un assassí en sèrie.
Retirar videojocs per titllar-los de violents és, com a mínim, perillós. Podem començar pels jocs i seguir amb pel·lícules i fins i tot amb llibres, per no comentar fotografia, escultura, etc... En moltes manifestacions artístiques hi ha violència, això no vol dir que inciti a practicar-la.
Sí, també és cert a GTA V pots anar de putes i sí, també les pots apallissar després. Però com indico POTS, no HAS, el joc et dóna la possibilitat. Del que ningú parla és que el joc també et dóna la possibilitat de passar-te hores fent triatlons, o pilotant avions. Tu decideixes què fer, i això és una de les millors coses que té, TU decideixes. Cal remarcar que són moltes les possibilitats que tenim, per no dir infinites, amb la finalitat de que cada cop que entris a jugar puguis viure una experiència diferent en un entorn virtual. Com diem pots fer de tot.
A tot això li sumem que hi ha les indicacions de restriccions d'edat, on clarament s'indica que el joc és per a majors de 18 anys.
Des d'aquí sempre hem dit que per alguna raó existeix aquesta classificació. Feu-ne un bon us i no compreu jocs violents als vostres fills de 10 anys. Si ho feu, després no ús queixeu a la botiga, és la vostra responsabilitat.
Exposat tot, direm a partir d'ara que tot és un problema, com sempre, d'educació. D'educació en dos sectors.
El primer el dels consumidors de videojocs. No és el meu problema si el teu fill (que espero que tingui més de 18 anys) només atropella gent quan juga a GTA V, tu sabràs, però em preocupa menys si després no ho fa a la vida real o no és violent en el dia a dia de la seva vida. L'educació en aquest aspecte es viu a casa i la donen els pares. Que els vostres fills gaudeixin de l'oci digital tal i com ho vau fer vosaltres sense matar ni una formiga a la vida real. Tot dependrà dels valors que els inculqueu.
El segon i el més important és educar aquestes associacions i la societat en general que els jugadors de videojocs no són assassins en potència, que els jocs no són o impliquen violència i que per exemple en molts altres àmbits la violencia és acceptada sense cap mena de discrepància. Per exemple: Dashiell Hammett i la seva novel·la Collita Roja té uns 40 morts per pàgina pel cap baix i ningú té la brillant idea de prohibir la venta del llibre, només perquè és un llibre. El cinema ens dóna mil exemples cada any estrenant pel·lícules amb violència i ningú les prohibeix. Per què sí els videojocs?
A Austràlia els col·lectius de jugadors s'han exaltat davant aquesta iniciativa de les cadenes K-Mart i Target i han fet un comunicat publicant el mateix text de la denúncia dels col·lectius en contra de la venta del joc, però substituint el nom de GTA V pel de La Bíblia. Creieu-me que el text cola de totes totes.
En fi, com sempre el problema no és dels videojocs, és de l'educació. Als anys 90 eren els jocs de Rol, ara els videojocs. Quan creixerem com a societat?
Es veu que les cadenes de venda K-Mart i Target ubicades a Austràlia han decidit retirar de les seves botigues de forma immediata l'última remasterització de GTA V.
La saga de GTA sempre ha estat al punt de mira de les protestes contra la violència en els videojocs. Resulta que és un joc que quan va aparèixer per primera vegada el que més es destacava d'ell era la seva llibertat que oferia. De vegades la "llibertat" s'interpreta malament.
Sí, GTA V és un joc amb violència, que NO violent. No discutirem però, que Call of Duty sí que es violent. Tracta de simular tàctiques militars i matar, matar i matar i com més millor. Doncs no veig molta gent protestant ans el contrari. Que consti que aquí no estem en contra de Call of Duty ni de GTA ni, de fet, en contra de cap expressió cultural. Jugar a Call of Duty no vol dir ser un assassí en sèrie.
Retirar videojocs per titllar-los de violents és, com a mínim, perillós. Podem començar pels jocs i seguir amb pel·lícules i fins i tot amb llibres, per no comentar fotografia, escultura, etc... En moltes manifestacions artístiques hi ha violència, això no vol dir que inciti a practicar-la.
Sí, també és cert a GTA V pots anar de putes i sí, també les pots apallissar després. Però com indico POTS, no HAS, el joc et dóna la possibilitat. Del que ningú parla és que el joc també et dóna la possibilitat de passar-te hores fent triatlons, o pilotant avions. Tu decideixes què fer, i això és una de les millors coses que té, TU decideixes. Cal remarcar que són moltes les possibilitats que tenim, per no dir infinites, amb la finalitat de que cada cop que entris a jugar puguis viure una experiència diferent en un entorn virtual. Com diem pots fer de tot.
A tot això li sumem que hi ha les indicacions de restriccions d'edat, on clarament s'indica que el joc és per a majors de 18 anys.
Des d'aquí sempre hem dit que per alguna raó existeix aquesta classificació. Feu-ne un bon us i no compreu jocs violents als vostres fills de 10 anys. Si ho feu, després no ús queixeu a la botiga, és la vostra responsabilitat.
Exposat tot, direm a partir d'ara que tot és un problema, com sempre, d'educació. D'educació en dos sectors.
El primer el dels consumidors de videojocs. No és el meu problema si el teu fill (que espero que tingui més de 18 anys) només atropella gent quan juga a GTA V, tu sabràs, però em preocupa menys si després no ho fa a la vida real o no és violent en el dia a dia de la seva vida. L'educació en aquest aspecte es viu a casa i la donen els pares. Que els vostres fills gaudeixin de l'oci digital tal i com ho vau fer vosaltres sense matar ni una formiga a la vida real. Tot dependrà dels valors que els inculqueu.
El segon i el més important és educar aquestes associacions i la societat en general que els jugadors de videojocs no són assassins en potència, que els jocs no són o impliquen violència i que per exemple en molts altres àmbits la violencia és acceptada sense cap mena de discrepància. Per exemple: Dashiell Hammett i la seva novel·la Collita Roja té uns 40 morts per pàgina pel cap baix i ningú té la brillant idea de prohibir la venta del llibre, només perquè és un llibre. El cinema ens dóna mil exemples cada any estrenant pel·lícules amb violència i ningú les prohibeix. Per què sí els videojocs?
A Austràlia els col·lectius de jugadors s'han exaltat davant aquesta iniciativa de les cadenes K-Mart i Target i han fet un comunicat publicant el mateix text de la denúncia dels col·lectius en contra de la venta del joc, però substituint el nom de GTA V pel de La Bíblia. Creieu-me que el text cola de totes totes.
En fi, com sempre el problema no és dels videojocs, és de l'educació. Als anys 90 eren els jocs de Rol, ara els videojocs. Quan creixerem com a societat?
.jpg)
