dilluns, 12 de gener de 2015

Vull viure a Kyrat: voltant per Farcry 4

Aquí mai hem sigut massa fans d'Ubisoft, i més des de que tracta les seves sagues tant malament i de retruc als seus consumidors. Un bon exemple es el desastre viscut amb la saga Assassin's Creed i la seva última i desastrosa entrega Unity, plena de "bugs" i amb "frame rates" dignes del 1914.

Però hi ha una saga dins d'Ubisoft tocada per la mà dels Deus, i que de moment, Ubisoft encara no ha grapejat de mala manera, més aviat tot el contrari.

Si alguna cosa funciona , per què tocar-ho?

Aquesta deu i HA DE SER la premissa d'Ubisoft per seguir fent jocs de la saga Farcry.

Si Farcry 3 semblava la culminació d'una formula perfecte que combina la base d'un shooter amb jocs de conducció, aventura i sandbox, tot amanit amb una ambientació magistral... què podia aportar Farcry 4?

Bé doncs Farcry 4 no aporta res de nou i probablement sigui la millor noticia de l'any en el món dels videojocs.

Farcry 4 es Farcry 3 a l'Himàlaia en comptes d'una illa del sud-est asiàtic.

Farcry 4 es Farcry 3 però més gran, més unitats, més vehicles, més mapa, més de tot i MÉS en majúscules!



Tal com passava a la saga GTA de Rockstar que no sabíem com es podia millorar quelcom que ratlla la perfecció. GTA V agafa tot lo assolit en anteriors entregues i ho multiplica per 3, al controlar 3 personatges i tres històries en comptes d'una.

Farcry 4 només ens trasllada de les platges paradisíaques de l'Índic al Himàlaia més místic. Canvia un dolent més propi d'una "rave" per un dictador megalòman amb smoking rosa. Pel que fa la resta, només calia cuidar l'ambientació i en això Ubisoft son indiscutibles.
Com hem dit abans Farcry 4 supera Farcry 3 però en xifres i petites millores, en res més.

En aquest quarta entrega ens ambientem en un país inventat de l'Himàlaia anomenat Kyrat. On Pagan Min, el sonat dictador que va de color rosa per la vida i amb pentinat de Neymar, martiritza la població local. Nosaltres només veníem a llençar les cendres de la nostra mare a les muntanyes nevades, però ja sabeu que sempre es lia la troca.



L'ambientació es increïble: paisatges d'una llum i uns colors que enlluernen. Des de les verdes i calmades praderies on pasturen els Yaks, fins les muntanyes més altes i fredes del món. La fauna i la flora son molt més abundants que a Farcry 3 i incorporen tots els animals del nord de l'Índia, des de elefants, que per cert, podem muntar, fins als tigres de bengala, passant per tortugues, àguiles, serps, etc...



Els vehicles també han augmentat. Ara podem pilotar mini helicòpters i fins i tot tenim un vestit d'home ocell a part de l'ala delta ja mític de la saga. Han incorporat unes carreres que gravem amb una gopro per una suposada cineasta de Kyrat, que ens recorden al mític Motorstorm.



Continuem amb la mecànica de sandbox amb les torres i els campaments enemics per conquistar i encara no sabem com s'ho fa la gent d'Ubisoft però no se'ns fa gens repetitiu, cosa que es insuportable a la saga Assassin's Creed.

Les missions van transcorrent i ens n'apareixen d'alternatives que podem anar completant a mida que avança tota la història.
Com a les anteriors entregues també tenim les missions, podríem dir, "de colocon" on fumem productes opiacis de l'Himàlaia i recorrem el mapa en tons liles i verds amb música dels anys 70, sublim.



Parlant de música, una obra magna i majestuosa de Cliff Martínez que ens transporta a llocs fora del temps, com les missions on seguim els passos per alliberar Shangri-la dels dimonis, uns escenaris  d'una preciositat que recorda a Journey o Shadow of the Colossus.



L'enemic té noves unitats, com els caçadors; uns paios que podem marcar amb la nostre càmera com sempre, però que es desmarquen sols al cap de pocs segons, ens veuen a través de la vegetació i el més fotut de tot: ensinistren els animals perillosos per que vagin al seu favor.

Ah! Clar! sempre ho deixem de banda, però l'arsenal del que disposem es incalculable i es que sempre ens oblidem que en essència Farcry es un shooter, es més, segons l'últim Video Games Awards: el MILLOR SHOOTER DE L'ANY.  Més que merescut!


Farcry 4 es Farcry 3 però millorant lo immillorable, així que si us va encantar recorre les illes de sorra blanca, us encantarà recórrer l'Himàlaia amb la seva cultura, música, i paisatges que tallen la respiració.

Vull viure al Kyrat més salvatge.



 

Cap comentari:

Publica un comentari