Aquí teniu l'última tongada de gameplays que ens porten fins al final d'aquesta crua historia, que ens ha fet passar moments tensos, divertits, trepidants i durs en l'entorn de la Primera Guerra Mundial - una gran desconeguda-.
els grans valents d'aquesta història
Un joc genial en molts aspectes, mecàniques senzilles però amb diversitat de situacions a superar i sobretot, un apartat artístic sublim!
Ja no és nou això dels canvis de data de llançament en aquesta nova generació, però com ja hem anat comentant per twitter, no està gens malament veient els desastres de la tardor passada. Per entendre'ns, si els creadors diuen que necessiten més temps per entregar un joc sense bugs, jo ho celebro. No es poden repetir els desastres com els de Assassin's Creed Unity.
Aquest cop li ha tocat a Batman Arkham Knight retrassar el seu llançament unes dues setmanes més del mes de Juny. Escolteu! A mi em sembla perfecte! Prefereixo endarreriments de jocs que no tantes remasteritzacions! Això si, per compensar ens han regalat un gameplay nou amb 7 minuts on veiem el Batmobile en acció. Gaudiu-lo:
Quin tros de joc més al·lucinant que tenim aquest mes de Març a PlayStation Plus!
La gent de Ubisoft Montpeller ens porta Valiant Hearts: The Great War. Un joc petitó, senzill, però simplement deliciós en tots els aspectes. Sobretot destaca en l'apartat artístic, però la música no queda enrere i l'ambientació i el rerefons de la Primera Guerra Mundial són increïbles.
Joc de puzles amb mecàniques molt senzilles però super efectistes. Gràfics 2D simulant un còmic i una història colpidora basada en el conflicte real de la primera Gran Guerra del món modern.
A més hi podem trobar hores i hores d'informació real, com per exemple: explicacions de com es va utilitzar per primer cop gas en una guerra o com va ser de crua la guerra de trinxeres.
Aquí us deixem els 4 primers gameplays, a gaudir-los:
No sabem la intenció de Ready at Dawn però al final The Order 1886 ha quedat com un popurri de coses, i les mescles de vegades no surten bé. Però anem per parts.
Les expectatives eren grans -de raons no ens en faltaven- però potser sigui això també el que hagi exigit tant a un joc que en realitat només havia ensenyat petits moments de glòria. I és que The Order 1886 havia fet bastant bé el que molts últimament erren, que no és altre que deixar anar vídeos amb compte gotes i vídeos cuidats per tal de no ferir una història que prometia.
Tot va començar en aquell E3 del 2013 i el primer Teaser Tràiler... boira, carruatge, personatges vestits d'època i armes -un moment!- modernes!... i un enemic aparentment no humà.
A partir d'aquí vam veure diversos vídeos al llarg de tot aquest temps i se'ns mostrava un joc d'acció en tercera persona i amb escenes realment exquisides d'un bon shooter. Què ha quedat finalment de tot això?
The Order 1886 podem afirmar que és, de forma indiscutible, el sostre gràfic al qual hem arribat fins al moment. Probablement el primer joc que mostra un canvi realment substancial a les consoles de nova generació.
Exclusiu per PS4, es presentava com l'impulsor de les vendes postnadalenques i les reserves així ho confirmaven. Lluïa gameplays on mostrava una potència gràfica salvatge... però és clar, a veure qui era el maco que confiava en tot això després dels desastres de la tardor passada. M'atreviria a dir que per molts vídeos que haguéssim vist, tots vam aplicar allò de: "hasta que no lo veo , no lo creo".
Dit i fet, arrenca el joc i el primer en el que et pots fixar és la llum. Ja havíem vist altres exemples on la llum ens deixava embadalits, sense anar més lluny a The Last of Us, o Crysis, però també jocs més antics com Red Dead Redemption o Dead Space.
La il·luminació de The Order els supera a tots amb escreix. Reflexes a les superfícies, la llum natural, l'artificial, els moments típics de llanterna, el rebot a les parets, sostre, vidres, etc... pràcticament perfecte, i diem pràcticament per què clar, també ho creiem perfecte a The Last of Us i ve The Order i pum, et planten aquesta meravella i ja no saps on és el límit, ni on serà d'aquí a dos anys.
Això sí, tot aquest nivell gràfic encaixat enmig de les dues franges negres (letterbox), per donar el toc cinematogràfic. Error, prou ja d'aquestes barres! Gràcies als Déus que la càmera funciona molt bé, si no tindríem un altre drama com el de The Evil Within.
La segona cosa que salta a la vista de seguida són els teixits. Ready at Dawn s'ha dedicat a fer un escanejat en 3D de tots els tipus de tela i materials utilitzats en l'època - el Londres de finals del segle XIX- i el resultat és més que satisfactori, per primer cop podem veure com tots els teixits es comporten segons el moviment del personatge i segons la direcció del vent per exemple. Però és que a més els teixits canvien depenent de si es mullen, o si es mullen amb aigua o sang.
Si arranquem el joc i ja portem una hora i mitja, més o menys, ja haurem notat que per la meitat de llocs on ens podem colar, que no porten enlloc, la qualitat i el nivell de detalls no baixa, i és que per qualsevol lloc on mirem els detalls són el que ressalten més. Objectes, rascades a les parets, taques, diferents tipus de materials, etc... El nivell de detall és extrem.
Un altre dels punts forts de The Order és l'ambientació del Londres victorià, però amb tocs completament inventats de tecnologia que ho transformen tot en un ambient steampunk, com Bioshock o Dishonored. Si a més la història acompanya, el món creat per Ready at Dawn per encabir-hi aquesta nova IP és genial.
La història no és més que l'eterna lluita del bé contra el mal. En aquest cas el bé és l'Ordre de cavallers que, pel que expliquen, és descendència directa del Rei Artur i els cavallers de la taula rodona. El mal són una espècie d'homes llop-vampirs. Tot vestit amb el Santo Grial i una "agua negra" que fa els cavallers gairebé immortals.
Pel mig d'aquesta historia, els guionistes s'han atrevit a barrejar-hi personatges històrics com Darwin, Edison o Nicola Tesla, que serà el nostre Q ( de James Bond), proporcionant-nos tota mena de gadgets i armament avançat basat en invents de Nicola Tesla reals. Durant el joc també hi trobarem històries barrejades com la de Jack el Destripador.
Ja que parlem de les armes basades en invents de Tesla, podem comentar també la que semblava seria la part més important del joc, els tirotejos. The Order és un shooter en tercera persona -error!- The Order en realitat és un joc que conté escenes de shooter en tercera persona, el que passa és que aquestes escenes de shooter són genials! Tenen tots els elements per ser-ho: una IA dels enemics excel·lent, que recorda a la de la nissaga Uncharted (ens rodegen i busquen els flancs), un armament variat i sobretot original (com el rifle termita o l'escopeta d'arc elèctric) i una varietat d'escenaris també molt destacable.
Tot això fa que els moments de shooter siguin bons, molt bons, amb tot un seguit de jocs on s'ha recolzat i inspirat com Gears of War, Uncharted i The Last of Us (és pràcticament impossible fer un shooter dolent amb aquestes referències).
Ara bé, no tot són flors i violes a The Order. La història acaba de forma precipitada, tant que sembla una intro d'una sèrie de televisió! Final obert que esperem es tradueixi en noves entregues ben aviat!
Massa seccions cinematogràfiques que trenquen el ritme constantment i no deixen gaudir de tirotejos llargs ni de provar totes les armes a fons. Les escenes cinematogràfiques -crec que corria per la xarxa- algú les havia calculat en mes d'un 35% del total del joc! És una animalada! Aquest intent de mesclar gèneres... ha sortit el tret per la culata.
Però dins dels errors potser un dels pitjors sigui l'abús dels QTE (Quick Time Events). Ens els trobem des del principi i no paren d'aparèixer en moltes de les escenes cinematogràfiques, però el pitjor de tot és utilitzar-los sistemàticament per lluitar contra els enemics finals. La majoria de "licántropos" o els personatges més importants es guanyen a base de QTE, no utilitzats com a complement com podem veure a jocs com God of War, sinó que ens priven del plaer d'un enemic complicat al qual hem d'esquivar i disparar. A més a molts moments aquest QTE no funciona massa bé el qual pot desesperar alguna vegada.
Si a aquests errors li sumem que és un joc que demana a crits un cooperatiu -encara que no sigui online i sigui a pantalla dividida- i que la seva durada és més aviat curta (al gameplay podeu veure que he passat el joc en unes 7 hores més o menys), trobem un producte escàs pel que estem acostumats avui en dia.
Llàstima, perquè gràficament és un prodigi, té elements que el farien triomfar- com poden ser els tirotejos- i una història i un rerefons que mereixen ser gaudits. Si a les pròximes entregues s'obliden de tanta cinemàtica, l'abús del QTE i incorporen almenys un cooperatiu, podríem ser davant d'una de les millors IP noves dels últims anys.
Aquesta primera entrega però ha quedat coixa, potser per les ganes de fer quelcom diferent i ja se sap que, de vegades, menys és més. Un shooter en tercera persona més tradicional hagues catapultat aquest joc ben amunt.
Escric avui, ja dimarts, perquè encara estic atònit de l'escabrós i obscur reportatge de videojocs emès a 30 minuts del passat diumenge dia 8 de Març. Havia de reflexionar.
Després d'haver avisat a molts familiars i amics no gaire avesats en el món dels videojocs que el miressin, em vaig deixar caure al sofà emocionat amb ganes de veure un 30 minuts que segons deia la promo donaria un cop d'ull al món dels videojocs actual.
Per les imatges que es veien i els tuits que publicava el compte de twitter de 30 minuts o TV3, es podia deduir que el reportatge abraçaria un ampli ventall del món de l'oci digital. Qui els crea, qui els gaudeix, competicions mundials, els "youtubers", estudis científics, educació, la nova "gamification" i un llarg etcètera que el feia, si més no, atractiu pel qui ja domina i coneix què és això del món dels videojocs i més que interessant pel qui el desconeix per complet.
El meu entusiasme va créixer considerablement després de veure el bon reportatge fet a Arts i Oficis del Canal 33. On explicava molt bé qui són els programadors de videojocs, els conceptes bàsics que formen un joc i els tipus de jugadors que hi ha. Bàsicament un bon retrat del punt en què es troba la creació de videojocs a Catalunya.
Però només començar el programa apareix Eduard Sanjuan i deixa anar una presentació del reportatge que ja em va deixar de pedra i em va alertar del que estava a punt de veure.
Negoci, violència i addicció. Se'm va garratibar l'esquena.
El reportatge, realitzat a França, no s'aguanta per enlloc. El guió és fluix i molt mal plantejat. No pots començar un programa de videojocs -amb intenció divulgativa- amb dos casos d'addicció i problemes familiars. De seguida veus quina és la intenció dels seus directors, que no és altre que fer un producte sensacionalista.
Vendre amb imatges colpidores. La intenció és molt patètica, però ho és més la factura del mateix reportatge quan vol gravar suposadament un moment íntim d'una mare discutint amb el fill perquè deixi el joc i vagi a sopar. És un moment totalment gratuït i que recorda i és digne de la televisió més baixa, de programes com Callejeros de Cuatro.
Després ja vam passar al negoci i la violència i la cosa ja se'n va anar de mare. Productes fets per seduir, violència gratuïta, realisme violent, diners, negoci, bogeria... Dòlars i sang. El Far-West.
Van tenir la dignitat d'ensenyar com es crea un joc i fer-nos veure que són obres complicadíssimes, però el que més ensenyaven era la seguretat de les oficines d'Ubisoft Montreal. El que dèiem abans, tot sensacionalista.
Jocs com GTA V apareixen exactament poc més d'un minut i només per dir que has de torturar un paio. Ja està, fi, res més. Amb això ho dic tot.
Al final del reportatge ensenyen l'única cosa remarcable i actual -ja que, a més, el reportatge és antic- i no és altra cosa que la "gamification" i la implementació en escoles i centres. Bé molt bé, ja era hora! Això sí, en un centre es veu una noia que comenta a la càmera que el seu germà petit ha deixat l'escola i dorm dos dies seguits i en juga cinc. Aquest noi no té pares suposo.
La meva intenció no era rebatre el reportatge en sí, ja que tinc arguments per rebatre'l com per omplir una enciclopèdia només parlant del contingut, i ja no diguem de la realització. La intenció de fer aquest escrit és pel sorgiment de preguntes que no tenen resposta actualment , i que carai, perquè no dir-ho també, m'han ferit.
M'ha ferit que el 30 minuts, un programa-institució que veig d'ençà que tinc ús de raó, emeti un reportatge obertament sensacionalista. És aquí on apareixen les preguntes.
Se l'han mirat?, Qui l'ha triat? Si volen emetre un reportatge sobre el món dels videojocs actual en tenen molts i de molt bons, i sobretot molt més actuals.
TV3 sempre ha estat referent pel que fa a reportatges de qualitat i en general per fer una televisió pública de qualitat. Sí, ja ho sé, tenen molts punts negres al llarg de la història, però segueixen una línia prou raonable quant a no omplir la graella de productes com televentas, concursos a altes hores de la matinada o Grans Hermanos i Salvames.
Si comparem TV3 amb aquestes altres cadenes de qualitat televisiva baixa, incloent-hi la televisió pública TVE -ja que la privada pot fer el que vulgui- estarem tots d'acord que déu n'hi dó la feina que es fa a TV3. El que passa és que no ens hem d'emmirallar amb aquestes cadenes, ho hem de fer, com s'ha fet durant molts anys, amb cadenes de televisió pública com la BBC.
Per això em costa de creure que algú amb critèri triï aquest reportatge i més si tenim en compte la clara intenció divulgativa que es pretenia.
A la mateixa casa teniu un equip genial de gent que fa el Generació Digital. Tota aquesta gent fa anys que cada dimarts obre una finestra al món de les tecnologies, amb una fórmula boníssima que fa que gent que està avesada en aquest món ho pugui mirar per assabentar-se de les notícies actuals, i a la vegada fent una clara tasca divulgativa. Esforç que es veu destruït si després el 30 minuts emet el que va emetre el passat diumenge.
Gent del 30 minuts, amb la vostra tria heu llençat per la finestra tot aquest esforç que ha fet i està fent el món tecnològic per desempallegar-se d''una vegada per totes d'aquesta etiqueta de generadors de violència. El reportatge satanitza i en general fa pudor de naftalina dels anys 90, quan els generadors d'assassins en sèrie armats amb catanes eren els jocs de Rol.
Creia que ja havíem superat, o estàvem a punt de fer-ho en el món sencer, allò de: els videojocs són el dimoni. De fet ho estem fent, ho estem superant, el que passa és que la vella guàrdia encara està allà marcant què és bo i què és dolent.
Emetent programes així es fan salts enrere, no tenen res a veure amb el món dels videojocs actual. Són antics, amb poca o gens de recerca, de molt baixa qualitat i això fa que els allunyi de la realitat palpable.
Només espero que la gent que no en té ni idea de què va tot això dels videojocs, durant aquella estoneta de televisió estigués veient el Salvados, perquè com ja heu pogut comprovar la gent que teníem il·lusió per veure com TV3 en poc més de 70 hores havia programat dos reportatges sobre l'oci digital va esclatar en flames per les xarxes socials, en veure el reportatge més sensacionalista i allunyat de la realitat actual que hem vist fins ara, i a sobre a 30 minuts!
No sé quina era la intenció - ja que el presentador ja dóna la sensació de què el reportatge potser no és tot el que hauria de ser- però si finalment el poseu, ja esteu declarant una intenció. I aquest gest és interpretable de moltes maneres, i cap és bona. Us heu fet mal, a TV3, al propi 30 minuts i de retruc a tothom que cada dia lluita per divulgar i fer-ho bé i amb criteri. Si us plau programeu qualitat i no audiència fácil, escandalitzadora, sensacionalista.
Finalment concloure que mentre aquí encara hem de fer reportatges de divulgació, a Anglaterra estan a punt d'inaugurar el primer estadi per fer competicions d' eSports.
Després de lluitar una setmana amb els drets de la banda sonora del joc (surrealista) i YouTube, he aconseguit, fent una petita "chapuza", seguir penjant gameplays d'aquest joc que mereix opinions de tots colors.
els grans valents d'aquesta història
