dijous, 12 de març de 2015

The Order 1886: la ressaca després de mesclar massa

No sabem la intenció de Ready at Dawn però al final The Order 1886 ha quedat com un popurri de coses, i les mescles de vegades no surten bé. Però anem per parts.



Les expectatives eren grans -de raons no ens en faltaven- però potser sigui això també el que hagi exigit tant a un joc que en realitat només havia ensenyat petits moments de glòria. I és que The Order 1886 havia fet bastant bé el que molts últimament erren, que no és altre que deixar anar vídeos amb compte gotes i vídeos cuidats per tal de no ferir una història que prometia.

Tot va començar en aquell E3 del 2013 i el primer Teaser Tràiler... boira, carruatge, personatges vestits d'època i armes -un moment!- modernes!... i un enemic aparentment no humà.

A partir d'aquí vam veure diversos vídeos al llarg de tot aquest temps i se'ns mostrava un joc d'acció en tercera persona i amb escenes realment exquisides d'un bon shooter. Què ha quedat finalment de tot això?

The Order 1886 podem afirmar que és, de forma indiscutible, el sostre gràfic al qual hem arribat fins al moment. Probablement el primer joc que mostra un canvi realment substancial a les consoles de nova generació.

Exclusiu per PS4, es presentava com l'impulsor de les vendes postnadalenques i les reserves així ho confirmaven. Lluïa gameplays on mostrava una potència gràfica salvatge... però és clar, a veure qui era el maco que confiava en tot això després dels desastres de la tardor passada. M'atreviria a dir que per molts vídeos que haguéssim vist, tots vam aplicar allò de: "hasta que no lo veo , no lo creo".

Dit i fet, arrenca el joc i el primer en el que et pots fixar és la llum. Ja havíem vist altres exemples on la llum ens deixava embadalits, sense anar més lluny a The Last of Us, o Crysis, però també jocs més antics com Red Dead Redemption o Dead Space.

La il·luminació de The Order els supera a tots amb escreix. Reflexes a les superfícies, la llum natural, l'artificial, els moments típics de llanterna, el rebot a les parets, sostre, vidres, etc... pràcticament perfecte, i diem pràcticament per què clar, també ho creiem perfecte a The Last of Us i ve The Order i pum, et planten aquesta meravella i ja no saps on és el límit, ni on serà d'aquí a dos anys.



Això sí, tot aquest nivell gràfic encaixat enmig de les dues franges negres (letterbox), per donar el toc cinematogràfic. Error, prou ja d'aquestes barres! Gràcies als Déus que la càmera funciona molt bé, si no tindríem un altre drama com el de The Evil Within.

La segona cosa que salta a la vista de seguida són els teixits. Ready at Dawn s'ha dedicat a fer un escanejat en 3D de tots els tipus de tela i materials utilitzats en l'època - el Londres de finals del segle XIX- i el resultat és més que satisfactori, per primer cop podem veure com tots els teixits es comporten segons el moviment del personatge i segons la direcció del vent per exemple. Però és que a més els teixits canvien depenent de si es mullen, o si es mullen amb aigua o sang.

Si arranquem el joc i ja portem una hora i mitja, més o menys, ja haurem notat que per la meitat de llocs on ens podem colar, que no porten enlloc, la qualitat i el nivell de detalls no baixa, i és que per qualsevol lloc on mirem els detalls són el que ressalten més. Objectes, rascades a les parets, taques, diferents tipus de materials, etc... El nivell de detall és extrem.



Un altre dels punts forts de The Order és l'ambientació del Londres victorià, però amb tocs completament inventats de tecnologia que ho transformen tot en un ambient steampunk, com Bioshock o Dishonored. Si a més la història acompanya, el món creat per Ready at Dawn per encabir-hi aquesta nova IP és genial.

La història no és més que l'eterna lluita del bé contra el mal. En aquest cas el bé és l'Ordre de cavallers que, pel que expliquen, és descendència directa del Rei Artur i els cavallers de la taula rodona. El mal són una espècie d'homes llop-vampirs. Tot vestit amb el Santo Grial i una "agua negra" que fa els cavallers gairebé immortals.



Pel mig d'aquesta historia, els guionistes s'han atrevit a barrejar-hi personatges històrics com Darwin, Edison o Nicola Tesla, que serà el nostre Q ( de James Bond), proporcionant-nos tota mena de gadgets i armament avançat basat en invents de Nicola Tesla reals. Durant el joc també hi trobarem històries  barrejades com la de Jack el Destripador.

Ja que parlem de les armes basades en invents de Tesla, podem comentar també la que semblava seria la part més important del joc, els tirotejos. The Order és un shooter en tercera persona -error!- The Order en realitat és un joc que conté escenes de shooter en tercera persona, el que passa és que aquestes escenes de shooter són genials! Tenen tots els elements per ser-ho: una IA dels enemics excel·lent, que recorda a la de la nissaga Uncharted (ens rodegen i busquen els flancs), un armament variat i sobretot original (com el rifle termita o l'escopeta d'arc elèctric) i una varietat d'escenaris també molt destacable.



Tot això fa que els moments de shooter siguin bons, molt bons, amb tot un seguit de jocs on s'ha recolzat i inspirat com Gears of War, Uncharted i The Last of Us (és pràcticament impossible fer un shooter dolent amb aquestes referències).

Ara bé, no tot són flors i violes a The Order. La història acaba de forma precipitada, tant que sembla una intro d'una sèrie de televisió! Final obert que esperem es tradueixi en noves entregues ben aviat!

Massa seccions cinematogràfiques que trenquen el ritme constantment i no deixen gaudir de tirotejos llargs ni de provar totes les armes a fons. Les escenes cinematogràfiques -crec que corria per la xarxa- algú les havia calculat en mes d'un 35% del total del joc! És una animalada! Aquest intent de mesclar gèneres... ha sortit el tret per la culata.

Però dins dels errors potser un dels pitjors sigui l'abús dels QTE (Quick Time Events). Ens els trobem des del principi i no paren d'aparèixer en moltes de les escenes cinematogràfiques, però el pitjor de tot és utilitzar-los sistemàticament per lluitar contra els enemics finals. La majoria de "licántropos" o els personatges més importants es guanyen a base de QTE, no utilitzats com a complement com podem veure a jocs com God of War, sinó que ens priven del plaer d'un enemic complicat al qual hem d'esquivar i disparar. A més  a molts moments  aquest QTE no funciona massa bé el qual pot desesperar alguna vegada.



Si a aquests errors li sumem que és un joc que demana a crits un cooperatiu -encara que no sigui online i sigui a pantalla dividida- i que la seva durada és més aviat curta (al gameplay podeu veure que he passat el joc en unes 7 hores més o menys), trobem un producte escàs pel que estem acostumats avui en dia.

Llàstima, perquè gràficament és un prodigi, té elements que el farien triomfar- com poden ser els tirotejos- i una història i un rerefons que mereixen ser gaudits. Si a les pròximes entregues s'obliden de tanta cinemàtica, l'abús del QTE i incorporen almenys un cooperatiu, podríem ser davant d'una de les millors IP noves dels últims anys.

Aquesta primera entrega però ha quedat coixa, potser per les ganes de fer quelcom diferent i ja se sap que, de vegades, menys és més. Un shooter en tercera persona més tradicional hagues catapultat aquest joc ben amunt.





 

Cap comentari:

Publica un comentari