Escric avui, ja dimarts, perquè encara estic atònit de l'escabrós i obscur reportatge de videojocs emès a 30 minuts del passat diumenge dia 8 de Març. Havia de reflexionar.
Després d'haver avisat a molts familiars i amics no gaire avesats en el món dels videojocs que el miressin, em vaig deixar caure al sofà emocionat amb ganes de veure un 30 minuts que segons deia la promo donaria un cop d'ull al món dels videojocs actual.
Per les imatges que es veien i els tuits que publicava el compte de twitter de 30 minuts o TV3, es podia deduir que el reportatge abraçaria un ampli ventall del món de l'oci digital. Qui els crea, qui els gaudeix, competicions mundials, els "youtubers", estudis científics, educació, la nova "gamification" i un llarg etcètera que el feia, si més no, atractiu pel qui ja domina i coneix què és això del món dels videojocs i més que interessant pel qui el desconeix per complet.
El meu entusiasme va créixer considerablement després de veure el bon reportatge fet a Arts i Oficis del Canal 33. On explicava molt bé qui són els programadors de videojocs, els conceptes bàsics que formen un joc i els tipus de jugadors que hi ha. Bàsicament un bon retrat del punt en què es troba la creació de videojocs a Catalunya.
Però només començar el programa apareix Eduard Sanjuan i deixa anar una presentació del reportatge que ja em va deixar de pedra i em va alertar del que estava a punt de veure.
Negoci, violència i addicció. Se'm va garratibar l'esquena.
El reportatge, realitzat a França, no s'aguanta per enlloc. El guió és fluix i molt mal plantejat. No pots començar un programa de videojocs -amb intenció divulgativa- amb dos casos d'addicció i problemes familiars. De seguida veus quina és la intenció dels seus directors, que no és altre que fer un producte sensacionalista.
Vendre amb imatges colpidores. La intenció és molt patètica, però ho és més la factura del mateix reportatge quan vol gravar suposadament un moment íntim d'una mare discutint amb el fill perquè deixi el joc i vagi a sopar. És un moment totalment gratuït i que recorda i és digne de la televisió més baixa, de programes com Callejeros de Cuatro.
Després ja vam passar al negoci i la violència i la cosa ja se'n va anar de mare. Productes fets per seduir, violència gratuïta, realisme violent, diners, negoci, bogeria... Dòlars i sang. El Far-West.
Van tenir la dignitat d'ensenyar com es crea un joc i fer-nos veure que són obres complicadíssimes, però el que més ensenyaven era la seguretat de les oficines d'Ubisoft Montreal. El que dèiem abans, tot sensacionalista.
Jocs com GTA V apareixen exactament poc més d'un minut i només per dir que has de torturar un paio. Ja està, fi, res més. Amb això ho dic tot.
Al final del reportatge ensenyen l'única cosa remarcable i actual -ja que, a més, el reportatge és antic- i no és altra cosa que la "gamification" i la implementació en escoles i centres.
Bé molt bé, ja era hora! Això sí, en un centre es veu una noia que comenta a la càmera que el seu germà petit ha deixat l'escola i dorm dos dies seguits i en juga cinc. Aquest noi no té pares suposo.
Per no comentar més el reportatge us deixo el link: http://www.tv3.cat/30minuts
La meva intenció no era rebatre el reportatge en sí, ja que tinc arguments per rebatre'l com per omplir una enciclopèdia només parlant del contingut, i ja no diguem de la realització.
La intenció de fer aquest escrit és pel sorgiment de preguntes que no tenen resposta actualment , i que carai, perquè no dir-ho també, m'han ferit.
M'ha ferit que el 30 minuts, un programa-institució que veig d'ençà que tinc ús de raó, emeti un reportatge obertament sensacionalista. És aquí on apareixen les preguntes.
Se l'han mirat?, Qui l'ha triat? Si volen emetre un reportatge sobre el món dels videojocs actual en tenen molts i de molt bons, i sobretot molt més actuals.
TV3 sempre ha estat referent pel que fa a reportatges de qualitat i en general per fer una televisió pública de qualitat. Sí, ja ho sé, tenen molts punts negres al llarg de la història, però segueixen una línia prou raonable quant a no omplir la graella de productes com televentas, concursos a altes hores de la matinada o Grans Hermanos i Salvames.
Si comparem TV3 amb aquestes altres cadenes de qualitat televisiva baixa, incloent-hi la televisió pública TVE -ja que la privada pot fer el que vulgui- estarem tots d'acord que déu n'hi dó la feina que es fa a TV3. El que passa és que no ens hem d'emmirallar amb aquestes cadenes, ho hem de fer, com s'ha fet durant molts anys, amb cadenes de televisió pública com la BBC.
Per això em costa de creure que algú amb critèri triï aquest reportatge i més si tenim en compte la clara intenció divulgativa que es pretenia.
A la mateixa casa teniu un equip genial de gent que fa el Generació Digital. Tota aquesta gent fa anys que cada dimarts obre una finestra al món de les tecnologies, amb una fórmula boníssima que fa que gent que està avesada en aquest món ho pugui mirar per assabentar-se de les notícies actuals, i a la vegada fent una clara tasca divulgativa. Esforç que es veu destruït si després el 30 minuts emet el que va emetre el passat diumenge.
Gent del 30 minuts, amb la vostra tria heu llençat per la finestra tot aquest esforç que ha fet i està fent el món tecnològic per desempallegar-se d''una vegada per totes d'aquesta etiqueta de generadors de violència. El reportatge satanitza i en general fa pudor de naftalina dels anys 90, quan els generadors d'assassins en sèrie armats amb catanes eren els jocs de Rol.
Creia que ja havíem superat, o estàvem a punt de fer-ho en el món sencer, allò de: els videojocs són el dimoni. De fet ho estem fent, ho estem superant, el que passa és que la vella guàrdia encara està allà marcant què és bo i què és dolent.
Emetent programes així es fan salts enrere, no tenen res a veure amb el món dels videojocs actual. Són antics, amb poca o gens de recerca, de molt baixa qualitat i això fa que els allunyi de la realitat palpable.
Només espero que la gent que no en té ni idea de què va tot això dels videojocs, durant aquella estoneta de televisió estigués veient el Salvados, perquè com ja heu pogut comprovar la gent que teníem il·lusió per veure com TV3 en poc més de 70 hores havia programat dos reportatges sobre l'oci digital va esclatar en flames per les xarxes socials, en veure el reportatge més sensacionalista i allunyat de la realitat actual que hem vist fins ara, i a sobre a 30 minuts!
No sé quina era la intenció - ja que el presentador ja dóna la sensació de què el reportatge potser no és tot el que hauria de ser- però si finalment el poseu, ja esteu declarant una intenció. I aquest gest és interpretable de moltes maneres, i cap és bona. Us heu fet mal, a TV3, al propi 30 minuts i de retruc a tothom que cada dia lluita per divulgar i fer-ho bé i amb criteri. Si us plau programeu qualitat i no audiència fácil, escandalitzadora, sensacionalista.
Finalment concloure que mentre aquí encara hem de fer reportatges de divulgació, a Anglaterra estan a punt d'inaugurar el primer estadi per fer competicions d' eSports.
Com sempre, a la cua. Tenim feina.
Després d'haver avisat a molts familiars i amics no gaire avesats en el món dels videojocs que el miressin, em vaig deixar caure al sofà emocionat amb ganes de veure un 30 minuts que segons deia la promo donaria un cop d'ull al món dels videojocs actual.
Per les imatges que es veien i els tuits que publicava el compte de twitter de 30 minuts o TV3, es podia deduir que el reportatge abraçaria un ampli ventall del món de l'oci digital. Qui els crea, qui els gaudeix, competicions mundials, els "youtubers", estudis científics, educació, la nova "gamification" i un llarg etcètera que el feia, si més no, atractiu pel qui ja domina i coneix què és això del món dels videojocs i més que interessant pel qui el desconeix per complet.
El meu entusiasme va créixer considerablement després de veure el bon reportatge fet a Arts i Oficis del Canal 33. On explicava molt bé qui són els programadors de videojocs, els conceptes bàsics que formen un joc i els tipus de jugadors que hi ha. Bàsicament un bon retrat del punt en què es troba la creació de videojocs a Catalunya.
Però només començar el programa apareix Eduard Sanjuan i deixa anar una presentació del reportatge que ja em va deixar de pedra i em va alertar del que estava a punt de veure.
Negoci, violència i addicció. Se'm va garratibar l'esquena.
El reportatge, realitzat a França, no s'aguanta per enlloc. El guió és fluix i molt mal plantejat. No pots començar un programa de videojocs -amb intenció divulgativa- amb dos casos d'addicció i problemes familiars. De seguida veus quina és la intenció dels seus directors, que no és altre que fer un producte sensacionalista.
Vendre amb imatges colpidores. La intenció és molt patètica, però ho és més la factura del mateix reportatge quan vol gravar suposadament un moment íntim d'una mare discutint amb el fill perquè deixi el joc i vagi a sopar. És un moment totalment gratuït i que recorda i és digne de la televisió més baixa, de programes com Callejeros de Cuatro.
Després ja vam passar al negoci i la violència i la cosa ja se'n va anar de mare. Productes fets per seduir, violència gratuïta, realisme violent, diners, negoci, bogeria... Dòlars i sang. El Far-West.
Van tenir la dignitat d'ensenyar com es crea un joc i fer-nos veure que són obres complicadíssimes, però el que més ensenyaven era la seguretat de les oficines d'Ubisoft Montreal. El que dèiem abans, tot sensacionalista.
Jocs com GTA V apareixen exactament poc més d'un minut i només per dir que has de torturar un paio. Ja està, fi, res més. Amb això ho dic tot.
Al final del reportatge ensenyen l'única cosa remarcable i actual -ja que, a més, el reportatge és antic- i no és altra cosa que la "gamification" i la implementació en escoles i centres.
Bé molt bé, ja era hora! Això sí, en un centre es veu una noia que comenta a la càmera que el seu germà petit ha deixat l'escola i dorm dos dies seguits i en juga cinc. Aquest noi no té pares suposo.
Per no comentar més el reportatge us deixo el link: http://www.tv3.cat/30minuts
La meva intenció no era rebatre el reportatge en sí, ja que tinc arguments per rebatre'l com per omplir una enciclopèdia només parlant del contingut, i ja no diguem de la realització.
La intenció de fer aquest escrit és pel sorgiment de preguntes que no tenen resposta actualment , i que carai, perquè no dir-ho també, m'han ferit.
M'ha ferit que el 30 minuts, un programa-institució que veig d'ençà que tinc ús de raó, emeti un reportatge obertament sensacionalista. És aquí on apareixen les preguntes.
Se l'han mirat?, Qui l'ha triat? Si volen emetre un reportatge sobre el món dels videojocs actual en tenen molts i de molt bons, i sobretot molt més actuals.
TV3 sempre ha estat referent pel que fa a reportatges de qualitat i en general per fer una televisió pública de qualitat. Sí, ja ho sé, tenen molts punts negres al llarg de la història, però segueixen una línia prou raonable quant a no omplir la graella de productes com televentas, concursos a altes hores de la matinada o Grans Hermanos i Salvames.
Si comparem TV3 amb aquestes altres cadenes de qualitat televisiva baixa, incloent-hi la televisió pública TVE -ja que la privada pot fer el que vulgui- estarem tots d'acord que déu n'hi dó la feina que es fa a TV3. El que passa és que no ens hem d'emmirallar amb aquestes cadenes, ho hem de fer, com s'ha fet durant molts anys, amb cadenes de televisió pública com la BBC.
Per això em costa de creure que algú amb critèri triï aquest reportatge i més si tenim en compte la clara intenció divulgativa que es pretenia.
A la mateixa casa teniu un equip genial de gent que fa el Generació Digital. Tota aquesta gent fa anys que cada dimarts obre una finestra al món de les tecnologies, amb una fórmula boníssima que fa que gent que està avesada en aquest món ho pugui mirar per assabentar-se de les notícies actuals, i a la vegada fent una clara tasca divulgativa. Esforç que es veu destruït si després el 30 minuts emet el que va emetre el passat diumenge.
Gent del 30 minuts, amb la vostra tria heu llençat per la finestra tot aquest esforç que ha fet i està fent el món tecnològic per desempallegar-se d''una vegada per totes d'aquesta etiqueta de generadors de violència. El reportatge satanitza i en general fa pudor de naftalina dels anys 90, quan els generadors d'assassins en sèrie armats amb catanes eren els jocs de Rol.
Creia que ja havíem superat, o estàvem a punt de fer-ho en el món sencer, allò de: els videojocs són el dimoni. De fet ho estem fent, ho estem superant, el que passa és que la vella guàrdia encara està allà marcant què és bo i què és dolent.
Emetent programes així es fan salts enrere, no tenen res a veure amb el món dels videojocs actual. Són antics, amb poca o gens de recerca, de molt baixa qualitat i això fa que els allunyi de la realitat palpable.
Només espero que la gent que no en té ni idea de què va tot això dels videojocs, durant aquella estoneta de televisió estigués veient el Salvados, perquè com ja heu pogut comprovar la gent que teníem il·lusió per veure com TV3 en poc més de 70 hores havia programat dos reportatges sobre l'oci digital va esclatar en flames per les xarxes socials, en veure el reportatge més sensacionalista i allunyat de la realitat actual que hem vist fins ara, i a sobre a 30 minuts!
No sé quina era la intenció - ja que el presentador ja dóna la sensació de què el reportatge potser no és tot el que hauria de ser- però si finalment el poseu, ja esteu declarant una intenció. I aquest gest és interpretable de moltes maneres, i cap és bona. Us heu fet mal, a TV3, al propi 30 minuts i de retruc a tothom que cada dia lluita per divulgar i fer-ho bé i amb criteri. Si us plau programeu qualitat i no audiència fácil, escandalitzadora, sensacionalista.
Finalment concloure que mentre aquí encara hem de fer reportatges de divulgació, a Anglaterra estan a punt d'inaugurar el primer estadi per fer competicions d' eSports.
Com sempre, a la cua. Tenim feina.
Ahaaaaa veuré el report! Entenc x on vas i x on va.... Perpetuant els clichés de l assassí de la catana eh? Vaya
ResponElimina