Iron Maiden jugaven a recreatives

D'ençà que un bon dia de vés a saber quin mes de l'any 1993, un bon amic em va fer escoltar "Fear of the dark", em vaig convertir en fan d' Iron Maiden. Com molts de vosaltres. Potser no és el vostre grup preferit, però sempre el teniu allà a un raconet dins de la col·lecció de CD's (per qui no sàpiga què és un CD, és un objecte molt dels 90).

Si heu seguit la banda tots aquests anys com jo he fet, us haureu adonat que la factura dels videoclips d' Iron Maiden deixa molt a desitjar, tot i que potser són divertits, misteriosos o molt canyers. Però la veritat és que molts diners, molts diners... no s'hi deixen.

Doncs bé, fa pocs dies em sorprenia a través d'una xarxa social el nou videoclip d' Iron Maiden "Speed of Light", primer single del proper disc que veurà la llum aquest 4 de Setembre, i que porta per títol: "The Book of Souls".

Em va sorprendre a l'inici veure que, en ple segle XXI, Iron Maiden segueixi fent videoclips amb un 3D penós, però ep! Coi! Què és això?

De cop veiem que la història porta a Eddie a recopilar quatre vides que es mostren com quatre cors.

Cors...? Vides...?

Sí senyors, l'Eddie s'ha ficat a una espècie de túnel tipus Tron, que el portarà per quatre fases o pantalles per recopilar aquests cors. El millor és que aquestes quatre fases estan basades, i per ordre cronològic, en quatre jocs. Del més antic, simulant un joc de 8 bits, al més modern, amb una 3D de fa pocs anyets.

Ara farem l'exercici, fàcil per altra banda, de reconèixer els diferents jocs en els quals està inspirat cada nivell que l'Eddie ha de superar, però és que a més, a cada joc hi veurem referències clares a diferents portades de discs d' Iron Maiden. Això encanta al grup britànic, i ho porta fent des dels inicis, amb els dibuixos de les seves portades.

La primera fase que l'Eddie ha de superar veiem ràpidament que és un entorn de 8 bits, amb els seus més que reconeixibles píxels.

Apareix un edifici. Un home molt corpulent arreplega la noia. La deixa al terrat de l'edifici i el paio comença a tirar boles de foc mentre l'Eddie va pujant pis a pis per unes escales.

Ben fàcil no? Donkey Kong és clarament la font d'inspiració d'aquest primer nivell. A més podem veure que l'entorn, en el que es mou el nivell del joc, és un carrer que bé podria ser el de les portades dels dos primers discs del grup: "Iron Maiden" i "Killers". Fins i tot hi veiem un pòster d' Iron Maiden a la paret de l'edifici.

L'Eddie viatja de nou pel túnel i apareix en un altre carrer, però aquesta vegada hem saltat clarament dels 8 bits al 16 bits. En aquest segon nivell l'Eddie recorre un carrer tot disparant en un d'aquells jocs tipus "scrolling shooter" o fins i tot "beat 'em ups", tot inspirat en  Streets of Rage, Contra III, Robocop o Metal Slug entre molts d'altres.

Aquí trobem mil referències a Maiden: per començar, la ciutat que es veu de fons i els robots contra els quals dispara l'Eddie són del disc "Somewhere in Time". Després veiem pòsters d' Iron Maiden per les parets, entre ells un de Trooper i unes ampolles de cervesa (per qui no ho sàpiga Iron Maiden té la seva pròpia marca de cervesa i es diu.... Sí! Molt bé! "Trooper"!). Ja cap al final, després de disparar i eliminar l'enemic final, l'Eddie passa per davant de la piràmide que apareix a la portada del disc "Powerslave".

Si us hi fixeu bé, també canvia la forma dels cors que recopila, evolucionant segons l'època que recrea de la història dels videojocs.

El tercer nivell que ha de superar l'Eddie no és un altre que un combat contra el dimoni de la portada "The number of the beast". En una clara referència als jocs de lluita com Street Fighter o Mortal Kombat -fins i tot veiem un "Finish Him"- l'Eddie derrota finalment al dimoni després d'una seqüència que podría estar inspirada també en els jocs de lluita de Bola de Drac. Un cop derrotat, el dimoni li arrenca el cap i l'ensenya tal com es veu en la portada del single "The number of the beast".

Arribem a l'última pantalla ,on ja fem un salt tècnic a la història dels videojocs i veiem tot l'entorn en tres dimensions, la perspectiva en primera persona i avancem tot disparant enemics i utilitzant destrals fins que derrotem un T-REX amb un canó de plasma o quelcom similar. Tot l'entorn recorda infinitat de jocs shooters en primera persona (FPS), però en incloure el dinosaure final ens decantarem per la saga Turok per citar fonts d'inspiració d'aquest últim nivell.

L'Eddie finalment pot sortir del món dels videojocs i torna al saló recreatiu -molt dels 80- tot enfurismat pel periple que ha hagut de pasar, quan ell només volia matar el temps amb la màquina arcade de "speed of light". L'Eddie fa la millor puntuació de la màquina i entre altres noms aparèixen: Bruce (Bruce Dickinson, el cantant) o Steve (Steve Harris, el baixista).

Mentre l'Eddie surt caminant, es veuen les altres màquines del local amb títols com: "life death", "after death" o "somewhere". Clares al·lusions al "a matter of life and death" o al "live after death", tots ells discs d' Iron Maiden.

Bé, un cop descrit tot el videoclip, haig de comentar que poden ser penosos els videoclips d' Iron Maiden però aquest, i concretament pel que fa a les recreacions dels jocs , està molt i molt bé. El periple pel túnel entre joc i joc, millor deixem-lo estar.

Iron Maiden no és el primer cop que s'atreveix amb el món dels videojocs. L'any 1999 va treure al mercat el disc "Ed Hunter" un recopilatori d'èxits votats pels seus fans a través d'internet on, a més del disc, podíem trobar un joc per a PC. Era un joc no massa currat on acompanyàvem l'Eddie a buscar, en diferents nivells, les portades dels discs d' Iron Maiden. Amb la banda sonora del grup havíem de disparar amb el mouse a tots els enemics que apareguessin per la pantalla, a l'estil de jocs com Time Crisis però en versió mega cutre juajauajua.

Aquí en teniu una mostra:





Sigui com sigui, aplaudim que grups de llegenda com Iron Maiden sempre estiguin a l'avantguarda en algunes coses com, per exemple, treure al mercat no només un disc, sinó un joc. O com fa pocs dies el fet d'estrenar un videoclip que a part de fer-nos gaudir de la seva música, ens recorda els últims trenta o trenta-cinc anys d'història dels videojocs tot fent-nos jugar a nosaltres mateixos per descobrir tots els seus ous de pasqua amagats dins el vídeo.

Us deixem amb el videoclip "Speed of Light":



Temazo!