dilluns, 23 de novembre de 2015

Llarga vida a la RetroBarcelona!

Per fi, la cita amb el joc retro a la ciutat de Barcelona té un esdeveniment exclusiu per sí mateix, ja que ja no va unit al BITS que se celebrava al HUB de la Plaça de les Glòries.

Així que els darrers 14 i 15 de novembre no només teníem un canvi de local (ara al Museu Marítim de Barcelona), sinó que neixia una cita que esperem duri molts i molts anys, organitzada per la recentment constituïda Associació Cultural Retro Barcelona, de la qual us animem a que us feu socis si sou fans dels videojocs antics.

Era, no una prova de foc, ja que últimament tot el retro està molt de moda, però sí un test per veure quin ambient hi havia a la nostra ciutat respecte el món dels videojocs. I ja us puc dir ara que sí: estem en plena forma!



Després de les cues inicials, causades per tots aquells buscadors de joies que pel que vaig veure van venir d'arreu de la Península - molts instagramers fitxats, jeje- a la tarda es va alleugerir una mica l'afluència, com bé em van comunicar els companys d' Amstrad Eterno dient-me que al matí no es podia ni caminar entre passadissos.

La volta inicial va servir per saludar els amics d' A.R.C.A.D.E., que tenien les recreatives reconstruïdes i els pinballs a rebentar de gent. També per a veure que ja es poden comprar joysticks de recreativa, que només cal connectar al televisor per cable HDMI amb tots els jocs preinstal·lats. Pero va servir sobretot per adornar-me que... trigaria molt a fer la volta inicial, quina gentada!



Va ser un plaer saludar a la gent d' Amstrad Eterno i Un Pasado Mejor, on vaig jugar a jocs HomeBrew. Per cert, aquests cracks estan fent una enciclopèdia de jocs HomeBrew (jocs programats ara, per consoles i ordinadors que ja no es comercialitzen). Animeu-vos a participar al Verkami, és  la bomba: més de 500 jocs d'arreu indexats en un llibre que promet i molt. Us deixo el link per si us animeu: https://www.verkami.com/projects/13290-enciclopedia-homebrew






A part de poder jugar a jocs creats ara per Amstrad, al seu estand podies jugar a velles glòries, complicades a morir, com el Profanation. Però potser el més important per mi va ser veure una bona colla de nens (des de ben petits a nens de mitjana edat) jugant a aquests jocs i veient i gaudint dels jocs als quals jugaven els seus pares. Quelcom que considero molt important perquè descobreixin d'on venen els gràfics i la jugabilitat actuals. Una grandíssima tasca la que fan els companys d' Amstrad Eterno.




Un plaer immens també saludar la gent de Retrscroll, concretament al Dani i les seves competis d' Out Run i Virtua Tennis de DreamCast.

Després d'un parell de voltes la cosa es va complicar, molta gent, i sobretot aire pràcticament irrespirable; la suor d'alguns, més els frankfurts del fons de la gran sala de les Drassanes, no ajudaven massa a la ventilació. L'espai va quedar petit clarament, veurem què passa a les pròximes edicions!

Genial també l'oportunitat de tenir un espai separat per conferències i debats com va ser la sala d'actes del Museu. On entre altres coses vam poder assistir a la xerrada de Génesis, el llibre fet per Spidey i Pedja sobre els videojocs fets a Espanya de 8bits i sobretot l'edat d'Or dels 80 per als ordinadors personals de l'època.



La conferència que vaig gaudir més va ser la d' Héctor Fuster i el seu llibre "Nuestros hijos y sus videojuegos", de l'editorial Start-T. Una sorpresa total, la d'analitzar el conflicte de l'educació dels nostres fills en el món dels videojocs des de la perspectiva del joc, que tothom oblida. Comentant la feinada que s'ha de fer encara per impedir la perpetuació de la ignorància  i el provincianisme per part dels mitjans de comunicació i xerrant també dels nous jocs anomenats "empàtics", com Papers Please o This War of Mine. Un llibre més que recomanable tingueu o no fills.



Felicitar com sempre la gent de Videojuegos por alimentos (http://videojuegosporalimentos.org/) que intercanvien videojocs per aliments per als col·lectius més necessitats, una tasca imprescindible als temps que corren. També a la gent d' Asupiva, que sempre ens porta totes les consoles perquè tothom les pugui veure. Un plaer poder repassar tota la jove història del món dels videojocs, però que de mica en mica es va fent gran -ja queden lluny, molt lluny les Magnavox Odissey i les Game&Watch-.



La RetroBarcelona sha convertit en una cita imprescindible que esperem ja no acabi mai. Felicitar a tothom qui ha fet possible aquesta fira del joc retro i que fa possible que tots nosaltres, jugadors des de fa temps, podem gaudir de retrobar-nos any rere any- i ja en van tres!- i que els petits coneguin més sobre la historia de l'oci digital al qual jugaven els seus pares o germans grans.

Salut companys! Espero veure-us ben aviat a tots altre cop.



 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada