Sí, no és una broma, Actitudludica seguirà sent un blog i un canal de Youtube i a partir d'ara també serà un programa de ràdio!
Ona de Sants (94.6FM) ens acull i serem en directe... bé, de fet, seré en directe (de moment), els dimarts de 10:00 a 11:00 del matí, cada quinze dies. És a dir, cada dos dimarts em tindreu donant-vos la tabarra amb tot el que envolta el món dels videojocs.
Si no ens podeu escoltar en directe, ho podreu fer en diferit al Ludipodcast, el podcast d'Actitudludica.
Ja tenim el primer programa fet el día 22 de novembre del 2016, calentet encara i ja és a iVoox i iTunes! Amb algun problema tècnic com que si el micro satura l'emissió desapareix o que el gravador va deixar de gravar durant uns minuts, bé ho anirem solucionant.
Ofertes i promocions existeixen en el món dels videojocs des de que es van convertir en industria.De fet, una de les primeres grans crisis o craks en el món dels videojocs, cap el 1983, va provocar un allau d’ofertes que gairebé van deixar el preu dels cartutx d’Atari al mateix preu que una bossa de pipes.
Però com veiem a l’actualitat, no cal una crisi en el sector per trobar ofertes. Moltes botigues i centres comercials feien i fan ofertes dels productes després de que hagin passat unes setmanes de la seva sortida al mercat. Aquesta pràctica últimament ha sigut motiu de polèmica, ja que molts jugadors reserven el joc per comprar-lo el dia que surt i paguen el preu de sortida que acostuma a ser elevat, i amb el pas de les setmanes el joc es devalua. La polèmica sorgeix en el moment en que el mateix joc es devalua amb molt poc temps des del dia que va sortir. Llavors els compradors posen el crit al cel ja que ells accepten pagar més, però a canvi de tenir certs avantatges, i no que al cap de dues setmanes el joc ja valgui gairebé la meitat del preu original. Aquesta polèmica es crea a les botigues on es venen videojocs en format físic, el disc actual o el cartutx antic (compte que la nova Nintendo NX ve amb rumors que torni als cartutx, cosa que personalment dubto i molt). Aquestes botigues es mouen a traves d’stocks i preventes que han de pagar a les distribuïdores i acaben fent ofertes de jocs que no s’han venut com creien. Tots aquests stocks i demés temes logístic desapareixen amb la venta del joc en format digital on les ofertes no estan lligades a cap quadre logístic. I si hem de parlar d’ofertes i format digital, ràpidament ve al cap la paraula STEAM. Per començar explicaré, per qui no ho sàpiga, què és STEAM.
STEAM és una plataforma de distribució digital desenvolupada per VALVE, la grandíssima empresa que va crear els jocs Half-Life i Counter Strike entre altres. Com a curiositat Ianis Varoufakis abans de ser ministre de finances a Grècia , va ser col·laborador com economista a VALVE.
Com deia STEAM ens proporciona un servei semblant al que pot donar iTunes o Netflix. Ens fem un compte gratuït i anem comprant jocs. Les distribuïdores més important del món com poden ser Bethesda, Activision, Rockstar, Square Enix, Sega o 2K Games, entre moltes altres distribueixen de forma digital els seus continguts a traves de STEAM. Però en realitat tothom pot publicar un joc a STEAM i això és el que ha fet, o almenys a sigut causant del fort "boom" dels videojocs independents. STEAM ha anat creixent de forma exponencial els últims anys fins arribar a xifres astronòmiques. A gener de 2016 STEAM tenia més de 7300 jocs dels quals 2700 compatibles amb Mac i 1700 compatibles amb LINUX. Té prop de 142 milions de comptes d’usuaris actives i al gener va batre el record de jugadors simultanis amb més de 12,3 milions de jugadors.
STEAM com veiem s’ha convertit en la plataforma de distribució més utilitzada al món pel que fa a videojocs ; i com és que s’hi ha convertit? Doncs segurament per molts factors però el que avui ens porta a nombrar-la al blog, és per les famoses Rebaixes de STEAM. Les rebaixes de STEAM son famoses dins del món dels videojocs i es que els descomptes no son per passar per alt. A més un dels avantatges de STEAM és que podem comprar i descarregar jocs antics que han sigut preparats per poder ser reproduïts en un ordinador d’ara. M’explico: jo em vaig comprar Diablo 2 en format físic (en CD-ROM) i feina vaig tenir a que l’ordinador mels llegís i no tenir problemes de compatibilitat de targetes gràfiques i demés històries. Amb la descàrrega des de STEAM el problema queda solucionat per què ja venen un producte adequat als nous ordinadors i amb les resolucions que mouen els ordinadors actuals. Què passa amb tots aquest jocs antics que fa temps que no jugaves? Doncs que STEAM els posa a la venda a un preu irrisori. Per 1€ pots jugar a jocs magnífics com Monkey Island o Indiana Jones and the Fate of Atlantis. Però encara hi ha més , moltes vegades fan packs i per 14€ pots comprar-te fins a 21 jocs, per exemple tots els fets per Lucas-Arts.
A part de totes aquestes ofertes en jocs antics, també apareixen jocs que pot ser van sortir fa un any o dos a preus desorbitadament baixos just durant les famoses rebaixes de STEAM.
Cada quan son aquestes rebaixes? Home doncs de màrqueting en saben una estona.Les més famoses es produeixen just abans de les vacances de Nadal i de les d'estiu. Pels més petits de la casa ideal, i pels grans és quan acostuma a caure la paga doble així que tothom s’anima i allò treu foc.
Ja sabem les dates aproximades de les pròximes rebaixes de STEAM, dic aproximades per què mai s’avisen amb antelació. Doncs bé, segons els rumors podrien ser del 24 de juny al 4 de juliol. Aneu preparant les carteres. El que s’ha de dir és que a més STEAM no para de fer rebaixes i l’única manera d’assabentar-se’n és entrant al portal cada dia, per què gairebé cada dia hi ha algun joc rebaixat o amb alguna oferta bestial. Només cal seguir alguns perfils de twitter per assabentar-nos de quin joc hem de buscar.
També aprofiten esdeveniments importants com per exemple una estrena d’una pel·lícula, un Mundial de futbol, etc... Per exemple per l’estrena de Star Wars the Force Awakens, tots els jocs relacionats amb Star Wars estaven amb rebaixes de fins el 70%! Sigui quin sigui el seu preu. És a dir, pots trobar jocs com el Dark Forces, que ja té molts anys, per cèntims d’euro, i jocs relativament actuals per menys de 5€.
De fet a STEAM només entrar ja podem trobar dos apartats, un de jocs de menys de 10€ i un jocs de menys de 5€. Un altre punt fort és la comunitat. Funciona, per què ens entenguem, igual que Spotify. És a dir tenim amics, interactuem amb ells i podem votar i fer llistes de jocs desitjats i així quan son rebaixats per qualsevol raó el sistema ens avisa. En poques paraules: aquesta gent de VALVE s’ha fet d’or, es fa d'or i es farà d'or.
Primavera, festival i música en directe és el que sempre ha unit el Primavera Sound. Malauradament els fidels seguidors de les primeres edicions diuen que l’esperit inicial ha sigut substituït per una explosió comercial espectacular, fins al punt de fer-se referència dins dels festivals en l'ambit Europeu. Probablement aquests entusiastes inicials del Primavera ja no hi van massa, ja que han sigut invadits per quantitats inhumanes dels anomenats “guiris”. I malauradament també, molts d’aquests guiris, venen amb moltes més ganes de gresca i no tantes de música.
Ja fa temps que tocar al Primavera, per un grup que encara s’ha de consolidar, és gairebé la prova de què van en bon camí. Però us imagineu tocar a un escenari immens davant de 60.000 persones? Passar del garatge més putrefacte fins als grans festivals. El camí és dur i difícil però què hi ha millor que el camí a recórrer? Això és el que podíem viure amb Guitar Hero.
Morir d’èxit, és una de les possibilitats dins del món en el que vivim, ja sigui rebentant un festival -mireu Benicàssim- o rebentar el mercat amb els teus propis productes, com ha passat amb aquesta nissaga de videojocs. Anem per parts.
L'any 2005 va aparèixer el primer joc de Guitar Hero per a Playstation 2. Guitar Hero és un joc que ens posa a la pell d’un guitarrista dins d’una banda de rock i ho fa amb un comandament -havíem de comprar-lo a part- que constava d’una guitarra amb botons de colors. Havíem d’encertar el moment precís de prémer el botó del color que ens indica el joc, i així sonava la cançó correctament. Teníem tota la sensació d’estar tocant la guitarra enmig d’un concertàs de Heavy o de Rock.
El joc enganxava moltíssim, més si a sobre gaudies dels temazos dels grups que incloïen com: Megadeth, Deep Purple, Black Sabbath, Franz Ferdinand o Jimy Hendrix. El joc va ser tot un èxit que ni la mateixa empresa s’esperava.
L'any 2006 va sortir la segona part i aquí va començar la bogeria pel consumidor. L’èxit que tenien els jocs feia que la companyia no pares de treure nous productes, així que la producció es va disparar.
Després del Guitar Hero 2, van arribar: Guitar Hero 3 Legends of rock, Guitar Hero Aerosmith, Guitar Hero World Tour, Guitar Hero Metallica, Guitar Hero rock the 80’s (anys 80), Guitar Hero Van Halen o Guitar Hero 5. La bogeria va seguir amb el Dj Hero, que seguia la mateixa mecànica que la guitarra però simulant els plats d’un disc joquei. A tot això no es pot passar per alt, que en els jocs de Guitar Hero ja es podia tocar la guitarra o cantar amb un micròfon, tal com es fa en el Sing Star o tocar la bateria. Tot s’havia de comprar a part.
En fi que podies tenir a tots els teus amics a casa simulant que els Guns n’ Roses tornaven de veritat. El joc realment era molt i molt divertit, però... aquestes coses ja han passat abans i sembla que el món capitalista no n’aprèn.
L'oferta va acabar aclaparant la demanda i de cop les vendes van caure en picat. Tothom se’n va cansar i la marca va quedar en stand by fins al Guitar Hero Live que va sortir el 2015 per gairebé totes les plataformes, amb unes xifres de vendes acceptables però que ha passat amb més pena que glòria.
En total, la franquícia de jocs (ja que ha anat canviant d’empresa desenvolupadora), ha venut més de 25 milions de còpies arreu del món, xifres molt bones per una nissaga de videojocs, però que malauradament amb aquestes polítiques de producció han acabat cremant el consumidor. Llàstima per què el joc era genial, et feia sentir com un guitarrista de veritat i anaves pujant de nivell fins arribar a tocar davant de 100.000 persones a estadis olímpics o a festivals com el Woodstock. Tornant als festivals i al Primavera Sound, el cartell d’un festival de música és l’element més important perquè el festival tingui èxit o no, i el Primavera sempre ha portat uns cartells espectaculars. Això fa que el moment d’anunciar-lo sigui sempre un moment molt transcendent, ja que crearà les expectatives per vendre més o menys entrades. Hi ha un fenomen, donat a què el festival ha portat sempre uns cartells magnífics, de gent que es compra l’abonament del festival sense saber cap artista dels que compondran el cartell de la següent edició.
Doncs bé l’any passat el Primavera Sound va decidir anunciar el cartell del 2015 d’una forma molt espectacular per la part que ens toca. Va crear un joc per a mòbils anomenat Line-App.
El joc era amb estètica retro, de l’època dels 90 i l’era dels 16 bits. El protagonista havia d’anar avançant, disparant i saltant de manera que recorda jocs com Flashback o Robocop. Cada vegada que matem enemics, com serps o ocells, apareix el nom d’un artista que forma part del cartell del festival, a la pantalla. I així durant 4 nivells. Cada nivell té un enemic final, que si el guanyem, apareix un cap de cartell (4 nivells, 4 caps de cartell). D'aquesta manera es descobria el cartell complet del Primavera Sound 2015.
Una molt bona manera de presentar un cartell i a més de forma interactiva! Molaria que ho presentessin així cada any, però no crec que ens escoltin, just ara amb la feinada que deuen tenir.
Sí, jo també he caigut com tants de vosaltres. La primera vegada que vaig saber de l'existència de Shovel Knight confesso que vaig pensar: "Bah! Uns altres que s'aprofiten de la moda del retro". Doncs res més lluny de la realitat.
Com que molts de vosaltres em vau inflar el cap de: "que sí, que és molt bo, que és la bomba, ja ho veuràs!", finalment vaig caure i em vaig comprar l'edició física per Playstation 4. Per cert, un apunt: imprescindible tenir aquest joc en edició física! No el compreu en digital si podeu. L'edició física inclou un llibret com els d'abans, els que estaven en les capses dels jocs de Nintendo i Sega, amb les instruccions, els dibuixos i les descripcions dels protagonistes i dels enemics. Crec que podeu trobar l'edició física per a Playstation 4, WiiU i Nintendo 3DS. Un cop introduït el disc a la Play, comença un viatge- el del vostre cervell- en dues direccions. Una va, inevitablement, cap al passat. Els menús del joc (amb píxels per tot arreu, una música original excel·lent i els sons característics dels 8bits) fan que el cap voli cap a finals dels vuitanta. L'altra direcció cap on va el cap quan comences a jugar és cap al present més actual i el futur immediat. De cop, un joc amb l'estètica retro i amb mecàniques i controls tan fàcils i efectius et recorden que sí, que l'essència d'un joc és la diversió, i que aquells jocs que jugaves dominaven a la perfecció les corbes de dificultat. Tot això en contraposició a molts dels jocs actuals, que fallen en aquests aspectes tan essencials en el món de la diversió digital. Com més jugues a Shovel Knight, més notes que és un joc cuidat de veritat i no de quatre friquis que s'han aprofitat de l'onada del retorn de la naftalina digital. No, Shovel Knight no és així, i com he dit abans, m'ha tancat la boca fins i tot a mi. Shovel Knight és un joc fet des del més profund amor per una manera de fer jocs que moltes vegades, en l'actualitat, sembla que s'hagi perdut. Últimament tens la sensació que les grans companyies de jocs AAA hagin perdut aquesta manera de cuidar els jocs en pro de la potència gràfica i les ganes de fer-te estampar contra la paret del darrere de l'habitació amb escenes espectaculars. Aquest joc, en comptes de fer-te tirar enrere, et fa tirar cap endavant i no desenganxar-te de la pantalla. Ajudat per un humor continu a la història i als diàlegs, la diversió està assegurada saltant i pegant amb una pala els enemics que, a més, són variats; tan variats com les situacions de plataformes que ens planteja el joc. A més, tenim mil objectes col·leccionables i zones amagades per tot arreu, cosa que fa que el joc sigui molt més extens i rejugable. La música ha sigut un aspecte tan cuidat com tota la resta, i les composicions originals sonen de meravella i aconsegueixen que al cap de dos minuts ja estiguis xiulant la musiqueta mentre jugues. En fi, un dels millors jocs que he jugat aquest últim any i espero que el gaudiu tant com jo en els gameplays que aniré penjant al canal de Youtube. De moment, us deixo les tres primeres parts perquè veieu l'inici d'aquest curiós viatge per aquest món fantàstic amb l'ajuda d'una gloriosa pala! Part 1:
