dissabte, 16 de gener de 2016

Shovel Knight, un joc d'abans per destronar els d'ara

Sí, jo també he caigut com tants de vosaltres.
 
La primera vegada que vaig saber de l'existència de Shovel Knight confesso que vaig pensar: "Bah! Uns altres que s'aprofiten de la moda del retro". Doncs res més lluny de la realitat.




Com que molts de vosaltres em vau inflar el cap de: "que sí, que és molt bo, que és la bomba, ja ho veuràs!", finalment vaig caure i em vaig comprar l'edició física per Playstation 4. Per cert, un apunt: imprescindible tenir aquest joc en edició física! No el compreu en digital si podeu. L'edició física inclou un llibret com els d'abans, els que estaven en les capses dels jocs de Nintendo i Sega, amb les instruccions, els dibuixos i les descripcions dels protagonistes i dels enemics. Crec que podeu trobar l'edició física per a Playstation 4, WiiU i Nintendo 3DS.

Un cop introduït el disc a la Play, comença un viatge- el del vostre cervell- en dues direccions.

Una va, inevitablement, cap al passat. Els menús del joc (amb píxels per tot arreu, una música original excel·lent i els sons característics dels 8bits) fan que el cap voli cap a finals dels vuitanta.

L'altra direcció cap on va el cap quan comences a jugar és cap al present més actual i el futur immediat.  De cop, un joc amb l'estètica retro i amb mecàniques i controls tan fàcils i efectius et recorden que sí, que l'essència d'un joc és la diversió, i que aquells jocs que jugaves dominaven a la perfecció les corbes de dificultat. Tot això en contraposició a molts dels jocs actuals, que fallen en aquests aspectes tan essencials en el món de la diversió digital.

Com més jugues a Shovel Knight, més notes que és un joc cuidat de veritat i no de quatre friquis que s'han aprofitat de l'onada del retorn de la naftalina digital. No, Shovel Knight no és així, i com he dit abans, m'ha tancat la boca fins i tot a mi.  

Shovel Knight és un joc fet des del més profund amor per una manera de fer jocs que moltes vegades, en l'actualitat, sembla que s'hagi perdut. Últimament tens la sensació que les grans companyies de jocs AAA hagin perdut aquesta manera de cuidar els jocs en pro de la potència gràfica i les ganes de fer-te estampar contra la paret del darrere de l'habitació amb escenes espectaculars. Aquest joc, en comptes de fer-te tirar enrere, et fa tirar cap endavant i no desenganxar-te de la pantalla.

Ajudat per un humor continu a la història i als diàlegs, la diversió està assegurada saltant i pegant amb una pala els enemics que, a més, són variats; tan variats com les situacions de plataformes que ens planteja el joc. A més, tenim mil objectes col·leccionables i zones amagades per tot arreu, cosa que fa que el joc sigui molt més extens i rejugable.

La música ha sigut un aspecte tan cuidat com tota la resta, i les composicions originals sonen de meravella i aconsegueixen que al cap de dos minuts ja estiguis xiulant la musiqueta mentre jugues.

En fi, un dels millors jocs que he jugat aquest últim any i espero que el gaudiu tant com jo en els gameplays que aniré penjant al canal de Youtube. De moment, us deixo les tres primeres parts perquè veieu l'inici d'aquest curiós viatge per aquest món fantàstic amb l'ajuda d'una gloriosa pala!


Part 1:

Part 2:

 
Part 3

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada