divendres, 26 de maig de 2017

Rime, una joia feta a Madrid

Aigües cristal·lines, pedra blanca, herba fresca i un Sol radiant. Aquesta és la bellesa de la Mediterrània a l'estiu. Mar que han gaudit civilitzacions com la grega i la romana i que ara arriba a les consoles de mig món de la mà dels madrilenys Tequila Works i el seu Rime. Les meves primeres impressions:


rime

A mi és fàcil guanyar-me amb la primera impressió. Ho reconec, em torna boig el desplegament tècnic i últimament, i cada vegada més, el disseny artístic, en un joc. Ha estat arrencar Rime i tenir unes ganes imperioses de caminar per la costa envoltat d'arbres, escoltant les cigales sota un Sol rostidor fins que no pots més de calor i et llences a una aigua fresca i transparent. Ganes d'estiu.

El primer que salta a la vista a Rime, és l'oïda. La banda sonora és d'una senzillesa i gust exquisits. Després ve la bufetada de preciositat de l'entorn. Una illa mediterrània amb els seus animalets, arbres, penya-segats per on es posa el Sol roent, estrelles al cel durant la nit amb una Lluna espectacular i el millor que et pot passar jugant ... Que et surti el Sol per darrere d'algun monument de pedra blanca. La tornada de l'astre rei que torna a il·luminar els paisatges d'aquestes petites illes.




Bé i després de la bufetada audiovisual, Què queda?

Tot d'una ens adonem que estem davant d'un joc que ens proposa l'exploració com a premissa bàsica, ja que no tenim cap història a seguir ni cap objectiu aparent. Acabem de despertar a la sorra d'una platja plena de crancs, suposem que d'un naufragi, i ens disposem a recórrer l'entorn. De seguida i gairebé sense voler-ho ja ens trobem recopilant trofeus i fent petits trencaclosques amb algunes estàtues. Un joc amb mecàniques senzilles, puzles que enganxen perquè cada vegada són més elaborats i en general un aura de misteri, bellesa i màgia que ens transporta directament al gloriós Journey (2011) de That Game Company. En tots dos jocs em passa el mateix, no pitjaries el pausa mai més.

Amb quatre botons ho fem tot i fins podem nedar sota l'aigua. Tots és molt fluid i intuïtiu, però que no us sembli que el joc serà fàcil. Menys és més. La senzillesa, aquesta aposta aclaparadorament guanyadora de vegades, quan s'utilitza amb gust. Si es fes un mode foto, no pararies.




Després d'haver jugat les hores inicials t'adones que la majoria de moments estàs completant puzles però alhora gaudint del camí. Gaudint de la bellesa de la llum, dels racons foscos, de la flora i la fauna de l'illa i com canvien amb el pas de les hores del dia i de la nit. En resum que el millor que aconsegueix Tequila Works és que gaudeixis de completar el joc mentre gaudeixes del passeig per l'escenari que han creat i com no, acompanyats tot el camí per unes belles notes musicals.

Pur plaer audiovisual. Un joc que, de moment -això són unes primeres impressions- no té res a envejar als grans jocs del nostre temps. Pot ser que aquest sigui el cop sobre la taula definitiu per reivindicar que aquí es fan bons jocs i sense necessitat de targetes gràfiques monstruoses per jugar-los.

Gaudiu d'aquesta joia del nostre temps.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada